Portada del sitio > Noticias > Isabel Mateu, nova directora del Jardí Botànic de la Universitat de (...)

Isabel Mateu, nova directora del Jardí Botànic de la Universitat de València

Jueves 30 de septiembre de 2010

Isabel Mateu, nova directora del Jardí Botànic de la Universitat de València

El rector Esteban Morcillo ha nomenat Isabel Mateu com a nova directora del Jardí Botànic de la Universitat de València. Mateu substitueix en el càrrec a Antoni Aguilella, a qui el rector ha agraït el treball realitzat en el Jardí en els darrers huit anys.

Isabel Mateu és professora de Botànica de la Universitat de València des de 1975, i membre de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva. La seua investigació s’ha centrat, des dels seus inicis, en la Biosistemàtica de plantes, utilitzant variades tècniques (morfològiques, anatòmiques, cariològiques i palinològiques) amb les quals adquirir dades en els quals donar suport les propostes taxonòmiques.

La introducció de tècniques moleculars i de Biologia Reproductiva li va permetre aprofundir en aspectes de Biologia Evolutiva de plantes i Conservació d’espècies amenaçades. Es va iniciar en l’aprenentatge d’aquestes tècniques amb els seus professors José Mansanet (catedràtic de Botànica) i Vicente Alcober (catedràtic de Citologia i Histologia), i va anar ampliant en successives estades en l’estranger en les universitat de St. Andrews (Escòcia, Regne Unit), Lund (Suècia) i East Anglia (Regne Unit).

La nova directora del Botànic ha participat en 37 projectes d’investigació i convenis finançats per ajuntaments, conselleries, DGICYT i CEE, sent investigadora principal de 32 d’ells. Ha dirigit 20 tesis de doctorat, llicenciatura i treballs de Fi de Màster. Durant els últims 20 anys ve treballant en un grup de plantes pertanyents a la tribu Antirrhineae, estant particularment centrada en el gènere Antirrhinum, grup de plantes popularment conegudes com boca de drac, que comprén unes 25 espècies, majoritàriament endemismes ibèrics d’àrea reduïda, estant algunes sotmeses a diferents graus d’amenaça.

Des de fa 5 anys, al costat d’altres membres del Departament de Botànica, ha iniciat una línia d’investigació sobre Filogeografia de plantes mediterrànies, en la qual, mitjançant dades d’ADN cloroplàstic, s’intenta conéixer els patrons evolutius que presenten diverses espècies representatives del matoll mediterrani com la coscolla, la murta o el llentiscle, entre unes altres. És membre de l’equip investigador d’un projecte PROMETEU sobre ‘Variabilitat genòmica i estructural de Trebouxia sp.pl. com a model d’algues verdes simbiontes. Diferències geogràfiques i correlacions amb plantes suport’, dirigit per la doctora Eva Barreno.

El Jardí Botànic de la Universitat de València va ser fundat el 1567. Durant més de 200 anys va ser un hort de plantes medicinals, lligat als estudis de Medicina. Fins el segle XIX va ocupar diferents llocs en la ciutat de València. Fou l’any 1802 quan la Universitat el va traslladar definitivament a l’Hort de Tramoieres, fora dels murs de la ciutat, en les rodalies del convent de Sant Sebastià, prop de les Torres de Quart. Recentment, la Universitat va iniciar un projecte de restauració integral del Jardí, que conclogué el 2000.

Actualment el Jardí dedica la seua investigació al coneixement de la diversitat vegetal, la conservació de les espècies rares, endèmiques o amenaçades de la flora de la mediterrània i la conservació dels hàbitats naturals. A més, té una incessant activitat educativa i cultural portada a terme pels gabinets de didàctica i de cultura i comunicació.

http://www.uv.es/ webuv/noticies/noticia.php?idnoticia=10796

Ver en línea : http://www.uv.es/ webuv/noticies/noticia.php?idnoticia=10796


Citas

«Virtud es conocer esas yerbas, que, según yo me voy imaginando, algún día será menester usar de ese conocimiento.»

Cervantes, Quijote (I, 10)